Fams endèmiques, fams episòdiques. Crisis i conjuntures frumentàries als comtats de Barcelona, Osona, Manresa i Girona (990-1090) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 5-36 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltàs i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltàs i Montoro, Joan


2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.

Josep Serrano Daura , Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) / [Ressenya de: Pere Benito i Monclús]
Benito i Monclús, Pere


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 33, núm. 1 (2003) , p. 575-578
Ressenya de:
- Serrano Daura, Josep. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) : comandes de Miravet, d'Orta, d'Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d'Entença. Barcelona : Fundació Noguera, 2000

La Submissió del comte Hug IV d'Empúries i de la noblesa emporitana a l'Església de Girona (1226 - 1229) : una repercussió de la croada albigesa liderada per Lluís VIII, rei de França, a Catalunya / per Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 139-145

Pleitear contra el señor del castillo y bajo su jurisdicción : resistencias de los campesinos catalanes frente a la servidumbre de las obras de "Castell termenat" (siglos XIV-XV) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 30 (2012) , p. 213-235 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Poder y fiscalidad en la Edad Media hispánica". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El Cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa : anatomia d'una crisi frontissa / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l'Ermità i emprendre, a finals de 1095, l'èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d'una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d'Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d'al-Andalus i d'una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.

Poblament i territori a cavall de les dues Catalunyes. Masos i viles noves a l'entorn d'Igualada : la quadra de Vilanova del Camí (1188-1482) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 136574 Poblament, territori i història rural : VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 435-462

El Mas català com a estructura senyorial : canvis i continuïtats al llarg de l'Edat Mitjana / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 191726 Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials : actes del simposi In Maritima. [Vilassar de Mar] : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme, [2019]. p. 75-106


Des dels anys 1990 una profunda renovació historiogràfica en el camp de la història social i econòmica de la Catalunya medieval ha modificat substancialment la imatge que teníem del mas com una casa rural o com una explotació agrària típica de Catalunya i l'ha substituït per una imatge més complexa en què el mas s'insereix com una estructura dins de sistemes socials, econòmics i polítics englobants com el feudalisme, el règim senyorial i l'Estat modern; participa activament de dinàmiques econòmiques generals com la comercialització de la societat rural, i estableix una particular relació econòmica i demogràfica amb la vila mercat i/o la ciutat, de la qual els pagesos no en són mers subjectes passius. En aquesta ponència es resumeixen alguns d'aquests nous desenvolupaments historiogràfics il·lustrant-los amb exemples procedents del Maresme barceloní i, més concretament, de les senyories dels castells de Vilassar i Sant Vicenç.

Pedro II el Católico y Occitania : la gestación de un ambicioso proyecto político / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 56 (2019) , p. 38-46 : il
Número dedicat a "La cruzada contra los cátaros (I) 1209-1215".

L'inici del regnat de Pere II d'Aragó assenyala un canvi de rumb radical amb la política ultrapirinenca seguida fins llavors pel seu predecessor, Alfons el Cast (reg. 1162-1196), el monarca que havia portat l'expansió del seu regne per Occitània al seu moment culminant amb la conquesta de Niça i la incorporació del comtat Forcalquier. Al febrer de 1198, Pere II segellava una sorprenent aliança amb qui fins llavors havia estat el seu principal enemic: el comte Raimundo VI de Tolosa.

Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya : 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltas i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltas i Montoro, Joan


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.

Crisis de subsistència i polítiques urbanes medievals / Pere Benito Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 162614 Proveir Barcelona : el municipi i l'alimentació de la ciutat, 1329-1930. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona, 2016

La vinya i el vi en la història : Resum d'algunes de les aportacions al III Col·loqui d'Història Agrària / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Finestrelles. Barcelona, núm. 2 (1990) , p. 70-79 : il. (L'ofici de boter a Sant Andreu de Palomar) 

Fabricació i circulació de moneda local a la Catalunya dels segles XIII-XVI [Fitxer informàtic] / Xavier Sanahuja Anguera ; [director: Pere Benito Monclús]
Sanahuja Anguera, Xavier


[Lleida] : Universitat de Lleida, 2013
Dirigida per: Benito Monclús, Pere. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2013
1 recurs electrònic

La tesi estableix un nou paradigma sobre les emissions de moneda a la Catalunya del segles XIV a XVI, partint de l'estudi de les emissions de moneda menuda d'àmbit municipal i llur relació amb la moneda de curs general. Es proposen noves hipòtesis sobre la pretesa continuïtat d'aquestes emissions locals al llarg del temps, sobre la identificació dels tipus monetaris emesos i també sobre els motius i el lloc del seu origen, ubicat a Lleida poc abans de l'any 1300. L'estudi se centra en tres períodes diferenciats. El primer abasta l'àrea catalana de circulació de la moneda jaquesa entre 1298 i 1350, amb alguna excepció que s'allarga fins 1460. El segon període s'inicia amb la Guerra contra Joan II (1462) i s'allarga fins al redreç monetari de l'any 1494. El tercer període, de més baixa intensitat, engega des de la primera crisi de la moneda barcelonina senar (1508) fins a l'esclat de la segona gran crisi de la moneda menuda barcelonina (1556).

Pels avatars de la justícia senyorial. Sant Cugat del Vallès enfront de la gran propietat pagesa (1231 - 1260) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 096165 XLII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Sant Cugat del Vallès, 23, 24 i 25 d'octubre de 1998. [Sant Cugat del Vallès] : Arxiu Nacional de Catalunya, 2000. p. 169-177

Notes.

Els Pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV / estudi i edició a cura de: Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.) ; Pere Benito, [et al.]



Barcelona : Fundació Noguera, 2010
4 vols. (2057 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 48-51) 
Bibliografia. Índexs. Textos en llatí i català.
ISBN 9788497799584

Uns anys desprès de la publicació dels tres volums que recullen la col·lecció de pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borell a Ramon Berenguer I, s'editen ara els corresponents a l'època de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Aquesta magnífica col·lecció tanca amb èxit l'ambiciós projecte d'edició dels pergamins d'època comtal conservats en la Secció Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que fa uns anys iniciàren un grup de professors, investigadors i arxivers vinculats a diverses universitats i institucions arxivístiques de Catalunya. Els 1.147 documents que es publiquen ara, no se cenyeixen estrictament a la cronologia dels governs dels comtes esmentats. Abracen en realitat una cronologia més àmplia, que va des d'aproximadament l'any 900 fins al període 1162-1167, ja que es van trobar un nombre no pas petit de pergamins mal datats en el moment de catalogar-los. Estaven classificats com de l'època de Ramon Berenguer II (1076-1082), Berenguer Ramon II (1076-1097), Ramon Berenguer III (1097-1130) o Ramon Berenguer IV (1130-1162), quan, de fet, no ho eren.

"Et hoc facimus propter necessitatem famis..." Possibilitats de les fonts documentals catalanes per a l'estudi de les crisis alimentàries dels segles X-XIII / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 25 (2003) , p. 39-62
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Del castillo al mercado y al silo. La gestión de la renta cerealista de la Almoina de Barcelona en la castllanía de Sitges (1354-1366) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Historia agraria. Murcia, 51 (agost 2010), p. 13-44 : il. graf.
Notes i bibliografia.

A partir d'una font extraordinària, els llibres de comptes de l'Almoina de la catedral de Barcelona a la castellaniaa de Sitges, s'examina la gestió que va fer el seu representant d'un dels components més importants de la renda senyorial de Sitges, els excedents d'ordi i blat que confluïen anualment en els graners i sitges del castell. L'anàlisi se centra en els dotze primers quaderns comptables conservats en l'arxiu de la Pia Almoina de Barcelona (entre 1354 i 1366). S'analitza quan i en quina mesura el blat i l'ordi són consumits, enviats a l'Almoina de Barcelona, venuts, cedits a crèdit o guardats en els graners i sitges del castell. Es conclou que el procurador recorre a la comercialització i emmagatzematge dels cereals i en particular de l'ordi -més del 75 [per cent] de la renda de Sitges- per treure el màxim partit a la renda cerealista i optimitzar així el rendiment econòmic del senyoriu, per sobre de l'objectiu de subvenir a les necessitats de l'Almoina de Barcelona.

Els "Clamores" de Sant Cugat contra el fill del gran senescal i altres episodis de terrorisme nobiliari (1161-1162) / Pere Benito Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 30, núm. 2 (2000) , p. 851-886

Entre la beneficencia y la "familiaritas": la contratación del "victum et vestitum" en los monasterios catalanes durante los siglos XI-XIII. Una respuesta institucional alternativa ante el hambre como problema social / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 34, núm. 1 (2004) , p. 3-29

Des de finals del segle XI, a Catalunya, els principals monestirs i capítols de canonges regulars disposen d'almoines que oferixen la ràtio alimentosa diària a petits grups de laics, diferenciats dels pobres, vinculats a elles a través d'actes de donació d'alous o d'autodonació personal. En aquest article s'aborda la relació entre l'auge d'aquest nou tipus de caritat contractual i d'alguna de les formes de la familiaritas en les quals va derivar, i les dificultats per una banda de la societat durant les caresties, així com el paper que van jugar les principals institucions monàstiques, situades al capdavant d'importants senyorius, a l'hora de mitigar els efectes d'aquestes sobre la població depenent.

De la Guerra de l'Empordà (1128) a la mortaldat de 1131: gènesi, extensió i extinció d'una fam. Per a una història de les crisis alimentàries a la Catalunya medieval / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 26 (2005) , p. 169-184